rsa

Avui he publicat a la web de Imagen en Acción (http://imagenenaccion.org/) el reportatge del seminari del material sensible “Haciendo latir la tierra” del que ja vaig parlar (http://rsanchis.wordpress.com/2008/04/30/setmana-entre-creadors/) fa alguns dies i que estiguérem cobrint durant una setmana cinc fotògrafs de IeA.

Podeu veure el reportatge ací: http://imagenenaccion.org/seminario-del-material-sensible-haciendo-latir-la-tierra-organizado-por-cerai/

Ha estat el primer reportatge seriós i ben organitzat que hem fet a València, cinc dies de tallers, taules redones, projeccions, dinars, sopars… Personalment crec que hi ha fotos que son molt bones, més encara considerant que moltes vegades la llum no jugava al nostre favor (sales molts fosques) i que moltes de les activitat no eren massa fotogèniques.

Com a curiositat comentar que la foto amb que obria l’altre post ací ha estat sel·leccionada per formar part del reportatge final :D.

“Despedida de emigrantes” (La Coruña, 1956). Manuel Ferrol

En aquesta foto de Manuel Ferrol es veu a un home (Manuel Ángel Calo Marcote) i al seu fill al port de A Coruña despedint als seu pares, a una germana i a alguns cosins que partien cap a Buenos Aires, probablement cercant alguna forma de guanyar-se la vida.

Si després de veure açò algú continua pensant que els immigrants venen perquè estan avorrits, perquè volen islamitzar Al-Andalus, perquè son la “quinta columna” o alguna de les gilipollades que vinc escoltant últimament sens dubte eixa persona no te cor.

Vaig passar el pont al Viñarock que presumeix de ser el major festival que te lloc a Espanya i la veritat és que estic d’acord amb ells, tant, que si em preguntareu pel que menys m’ha agradat us diria sense dubte que el excés de gent.

El segon que diria seria el estat dels baters (unes horribles cabines on els excrements et parlaven de vostè), en aquesta llista faltarien les dutxes però no vaig tenir la sort de trobar-les i vaig acabar intentant fer alguna cosa per mantenir una higiene mínima en una pista d’atletisme en una petita font mentre els Villarobledenses entrenaven a futbol.

Rosendo al ViñaRock 2008

D’altra banda, dels concerts (el més important) res mal a dir, tenia ganes de veure a Rosendo i a Barricada especialment i els vaig veure prou prop del escenari i sense massa problemes. Es feren curts (poc més d’un hora cada concert) però el Viña és un festival i els concerts no poden durar 3 hores. A més vaig poder fer fotos (després d’entrar la càmera i l’objectiu d’amagades) amb l’inconvenient que a algú se li ocorregué estar durant TOT el concert tirant fum (es veu que havien d’amortitzar la màquina) així que havia d’esperar a que s’il·luminara els músics de de davant per dissimular el fum cosa que al concert de Rosendo es feu poques vegades (veritables amants dels contrallums els tècnics).

El drogas, veu de Barricada al ViñaRock 2008

Queda pendent aconseguir per a l’any pròxim passes de premsa per poder fer fotos des del escenari i el fossat (no serà fàcil però s’intentarà).

Alicia dinant un dia del seminari                         Foto: Rafa Sanchis - imagenenaccion.org

La setmana passada vaig coordinar el reportatge fotogràfic que desde de “Imagen en Acción” férem del seminari del material sensible “Haciendo latir la tierra” organitzat per CERAI i que espere que prompte estigui acabat per poder-lo enllaçar.

El millor del seminari ha estat sens dubte la gent que he pogut conèixer, menció especial a Alicia que amb el somriure sempre a la boca (i col·locant-se als llocs amb millor llum) protagonitza la meitat de les meves fotos del divendres :D.

Acostumat a passar el dia entre “projectes d’enginyer”, algorismes, optimitzacions… obri el ulls passar una setmana entre “creadors” i m’ha fet veure que d’això també es pot viure. A més he trobat a molta gent que sense dedicar-se de forma exclusiva treballa en alguna de les coses que li agrada (a més d’altres que els ajuden a poder menjar tots els dies :D) i m’ha agradat molt aquesta idea.

I és un altra de les coses que em fa pegar-li voltes a dedicar-te a allò que t’agrada i així que vaig cercant algun curs de fotografia interessant que puga compaginar amb la universitat i que em permetera en un futur dedicar-me a la part de la fotografia que m’agrada (tot i que fos de forma esporàdica).

Per cert, si algú vol més enigmes: http://www.psicoactiva.com/enigmas.htm jejejejeje

Anit vaig estar al concert Loquillo (a seques) tot i que el lloc (el Gran Teatre d’Alzira) no acompanyara massa el concert em va agradar molt. Quasi dues hores i mitja de les millors cançons de qui porta tota una vida dalt dels escenaris mantenint-se ferm a la seva forma de fer.

Us deixe una de les lletres de Loquillo que més m’agrada, en ella escolte a algú que enyora altre moment ha estat en la cresta de la ona, que ha sigut el cantant de moda i com a tal ha estat seguit e idolatrat per multituds, però que arribat el moment ha baixat de la ona, les multituds han passat a idolatrar a altres. Però ell es manté es manté ferm i continuar sent ell mateixa amb aquells a qui realment agrada per el que fa i no porque està de moda. Porte algun temps pengat-li voltes a aquestes coses de fer el que t’agrada o el que t’interessa i pensant que vull fer al meu futur.

Per cert, baix de tot teniu una galeria de fotos del concert.

Cuando fuimos los mejores, Loquillo y Trogloditas (click per escoltar-la)

Cuando fuimos los mejores
Los bares no se cerraban
Cada noche en firme
A la hora señalada

Cuando fuimos los mejores
Las camareras nos mostraban
La mejor de sus sonrisas
En copas llenas de arrogancia

Cuando fuimos los mejores

Cuando fuimos los mejores
Nuestro otro yo nos acechaba
Mercaderes de deseos
Habitantes de la nada

Cuando fuimos los mejores
Dejamos de ser nosotros
Lo peor que llevas dentro
Se refugia en tu mirada

Cuando fuimos los mejores

Cuando fuimos los mejores
El dinero se gastaba
Se podía comprar todo
Incluso vuestras almas

Cuando fuimos los mejores
Y la vida no se pagaba
En todas las esquinas
Mi juventud se suicidaba

Cuando fuimos los mejores…

Click en la foto per accedir a la galeria de fotos del concert.

NOTA: Deixe pendent un post sobre la setmana que he passat fent fotos al seminari de CERAI on ho he passat molt molt bé.

… A la guitarra

Us penge aquesta foto perquè per a mi, és una foto especial i com que aquest és el meu blog, ai va. La foto, especial perquè he vist eixes mans a muntons de guitarres durant els 21 anys que vaig pel mon en concerts, en classes particulars (en la meva joventut tocava la guitarra tot i que poc m’ha quedat), a la meva comunió, a sopars, festes…

Torne i com se que em llig poca gent i amb la majoria tinc confiança ho faig amb un exercici personal que en teoria no deuria fer en públic perquè pot semblar molt molt egocèntric, espere que no meu tingueu en compte.

En pescador eixia a les 5 del matí a pescar, com tots els dies, a més el mar estava marejat i per si no fos poc, a les 9:30 enganxaren les xarxes a uns roques al fons marí i les rebentaren, tenint que tornar al port i canviar-les, perdent el dia i els 20.000 duros que valen les xarxes. Vaig estar xerrant amb ell per la vesprada i aquesta foto li la veig fer quan ja quasi me’n tornava a casa.

De la foto, m’agraden tres coses: primerament l’home, apareix fumant tranquil·lament, apunt d’anar-se’n, ho sabem perquè du ja jaqueta al braç i les claus a la mà. A més el fet de que estigui sobre un fons negre i més o menys uniforme el fa destacar i contrasta amb la resta de la foto on destaca el blanc. Altra de les coses que m’agrada i em semblen interessants és el salvavides que ajuda a situar la foto i a contextualitzar-la. Per últim la barana del vaixell que apareix negra avall i creuada per dues cordes fa de suport per a la foto.

Que seria millorable, el fragment que apareix a la par superior i on predomina el negre causa confusió trencant la imatge i no sent suficient per reconèixer que és, d’altra banda a la part de dalt del salvavides apareixen unes ¿portes? que també criden l’atenció sense ser importants. ¿Quins altres defectes veieu a la foto? Critiqueu-la sense por si teniu una estona o comenteu si us abelleix.

Per cert, l’he presentat al concurs El Desafio de Canon en la categoria de retrat

La porta de la catedral (de Toledo) sols s’obri per a les visites oficials (com els reis o el papa deia el guia que ens creuarem). No ho fa en canvi per aquells que més ho necessiten, per als qui dormen al ras entre cartons i abraçats a tot el que tenen, que cap a un parell de bosses.

Com podem omplir-nos la boca parlant d’estar del benestar mentre hi ha gent que no te lloc on dormir?

I com pot l’església demanar almoina (a la mateixa catedral) per després deixar veure el “tesoro” amb copes, bastons, creus de or i plata massisses plenes de pedres precioses.

La Setmana Santa és una festa curiosa, on la gent canvia el soroll, la música, l’alcohol, les llum i el foc de falles o altres festes per la foscor, el silenci o el só tètric del tambors, els caps tapats i els “cristos” que omplin els carrers. L’ambient que es respira fa que molta gent que en tot l’any “passa” de la religió, es torne sobtadament religiós i observe en silenci les processons, creient realment que existeix “alguna cosa més”.

Personalment veig la Setmana Santa, a mig camí entre el gust per l’estètica tan cuidada de algunes processons i al mateix temps al·lucinant, quant mentre espere que en facen el kebab que acabe de demanar veig passar un grup de creuats (cruzados en castellà) amb la creu roja al pit (algú fins i tot amb alguna cossa semblant a una cota de malla) i carregat el Sant Calze. Així no seria d’estranyar que en 300, 500 o 1000 anys els musulmans creuaren els carrers en silenci, amb una els caps tapats i una mena de petards rodejant-los el pit “disfressats” de “yihadistes” i carregant amb una gran figura de Bin Landen.

El divendres per la vesprada, com que ja feina temps que no anava a fer fotos, vaig agafar el cotxe i vaig tirar cap a Cullera (altra vegada), amb la càmera i els objectius a punt. Com que havia estat a l’estany feia poc, em vaig quedar al port (realment no és port, son el amarres que hi ha al Xúquer) un,a pena que arribara tard i ja hagueren descarregat tot el peix, les xarxes… a veure si algun vaig una mica més prompte per veure-ho tot. Així i tot vaig estar a la llotja, i vaig estar fotografiant a la gent que hi havia per allí curiosos, mariners que se’n anaven a casa o que estaven acabant d’arreplegar les xarxes, jubilats de xarreta…

Quan ja quedava poc per fer allí (i poc de temps de sol) me’n vaig anar cap a l’estany però al costat contrari, i vaig fer un parell de fotos al les ones que entonces si trencaven amb més força.

Click per veure en gran (a Flickr)