Libertad y bicicletas
Dimarts, 13 Novembre 2007
Como un gato callejero que siempre duerme o come en el mismo sitio, he visto a esta bicicleta un par de veces, en la misma calle, más arriba o más abajo, sin candado, sin cadenas… libre y con tan poco valor que a nadie interesa, tal para ser libre, hace falta no valer nada.
Por cierto, es la primera que subo tomada con al E-330
Molt xula la foto!! …i el que representa… ;^P
És la primera volta que entre a la teua web i he de dir que m’està encantant.
Les fotografies m’agraden molt: Tot i que no entenc de tècnica, trobe que hi ha una mirada molt personal en totes elles, i un punt poètic, o artístic, que al cap i a la fi és el que connecta amb la sensibilitat de qui les mira.
Respecte al comentari d’aquesta foto, m’ha fet recordar un vers de Carles Riba a propòsit del temple grec de Súnion (una ruïna divisant la Mediterrània que alhora és vestigi de tota aquesta cultura que representa):
“ric del que has donat, i en ta ruïna tan pur”
Potser aquesta puresa (o aquesta ruïna) és el requisit per a la llibertat de la qual parles?
Besets.