rsa

La Setmana Santa és una festa curiosa, on la gent canvia el soroll, la música, l’alcohol, les llum i el foc de falles o altres festes per la foscor, el silenci o el só tètric del tambors, els caps tapats i els “cristos” que omplin els carrers. L’ambient que es respira fa que molta gent que en tot l’any “passa” de la religió, es torne sobtadament religiós i observe en silenci les processons, creient realment que existeix “alguna cosa més”.

Personalment veig la Setmana Santa, a mig camí entre el gust per l’estètica tan cuidada de algunes processons i al mateix temps al·lucinant, quant mentre espere que en facen el kebab que acabe de demanar veig passar un grup de creuats (cruzados en castellà) amb la creu roja al pit (algú fins i tot amb alguna cossa semblant a una cota de malla) i carregat el Sant Calze. Així no seria d’estranyar que en 300, 500 o 1000 anys els musulmans creuaren els carrers en silenci, amb una els caps tapats i una mena de petards rodejant-los el pit “disfressats” de “yihadistes” i carregant amb una gran figura de Bin Landen.

El divendres per la vesprada, com que ja feina temps que no anava a fer fotos, vaig agafar el cotxe i vaig tirar cap a Cullera (altra vegada), amb la càmera i els objectius a punt. Com que havia estat a l’estany feia poc, em vaig quedar al port (realment no és port, son el amarres que hi ha al Xúquer) un,a pena que arribara tard i ja hagueren descarregat tot el peix, les xarxes… a veure si algun vaig una mica més prompte per veure-ho tot. Així i tot vaig estar a la llotja, i vaig estar fotografiant a la gent que hi havia per allí curiosos, mariners que se’n anaven a casa o que estaven acabant d’arreplegar les xarxes, jubilats de xarreta…

Quan ja quedava poc per fer allí (i poc de temps de sol) me’n vaig anar cap a l’estany però al costat contrari, i vaig fer un parell de fotos al les ones que entonces si trencaven amb més força.

Click per veure en gran (a Flickr)

He estado buscando citas interesantes con relación a las elecciones de pasado mañana, por cierto, os recomiendo dar un vistazo WikiQuote cuando tengáis un rato.

“‬En sí mismo,‭ ‬votar o no tiene poca importancia‭ (‬quienes hacen una cuestión importante de su rechazo a votar están revelando simplemente su propio fetichismo‭)‬.‭ ‬El problema es que el votar tiende a adormecer a la gente confiando a otros que actúen por ellos,‭ ‬desviándolos de posibilidades más significativas.‭ ‬Unas cuantas personas que toman alguna iniciativa creativa‭ (‬pensemos en las ocupaciones por los derechos civiles‭) ‬pueden en última instancia tener un efecto mucho más amplio que si hubieran puesto su energía en hacer campañas en favor de políticos‭ “‬menos malos‭” ‬que sus oponentes.‭ ‬En el mejor de los casos,‭ ‬los legisladores raramente hacen más de lo que son forzados a hacer por los movimientos populares.‭ ‬Un régimen conservador bajo presión de movimientos radicales independientes con frecuencia hace más concesiones que un régimen liberal que sabe que puede contar con el apoyo radical.‭ ‬Si la gente se repliega invariablemente en los males menores,‭ ‬todo lo que los gobernantes tienen que hacer en cualquier situación en que su poder se vea amenazado es conjurarlo con la amenaza de algún mal mayor‭.”

• Ken Knabb
• Fuente: El placer de la revolución, 1997. (para leer el libro o descargarlo en pdf)

Por cierto, el domingo cuando a las 7:45 este en la puerta del colegio electoral (soy suplente del vocal primero), y esperando siempre que sea para irme a casa me acordaré toda la democracia y…

Aquest matí, Agustí i jo, hem completat el formulari d’inscripció per al BugaCam 10 (http://www.lavenganzadelosmileuristas.org/) amb l’equip “Alfa Incontextual” xD. Si no ho conegueu, el BugaCam es un joc de simulació empresarial, en que cada equip, rep una empresa ja creada que opera en un mercat virtual i deu aconseguir maximitzar els beneficis (com no).

En resum, una oportunitat fantàstica per comprovar si tot allò del comercial de Carrefour que ens contava Ignacio Gil a ADO-SIG (Administración de Organizaciones - Sistemas de Información para la Gestión) es útil. Si guanyem, ens esperen 3000€ i un viatge a San Francisco amb visita guiada a Googleplex (les oficines centrals de Google, somni de qualsevol frikazo xD). Us contarem com va el camí cap a la glòria, o com ens enfonsem com a rates en el primer garbell.

PD: Per cert, el canvi (més be ampliació) de temàtica i to (damunt no hi ha foto :O), és un intent de supervivència del blog, que porta unes setmanes debatin-se entre la vida i la mort, si no mor, veure més canvis.