Setmana Santa

La Setmana Santa és una festa curiosa, on la gent canvia el soroll, la música, l’alcohol, les llum i el foc de falles o altres festes per la foscor, el silenci o el só tètric del tambors, els caps tapats i els “cristos” que omplin els carrers. L’ambient que es respira fa que molta gent que en tot l’any “passa” de la religió, es torne sobtadament religiós i observe en silenci les processons, creient realment que existeix “alguna cosa més”.

Personalment veig la Setmana Santa, a mig camí entre el gust per l’estètica tan cuidada de algunes processons i al mateix temps al·lucinant, quant mentre espere que en facen el kebab que acabe de demanar veig passar un grup de creuats (cruzados en castellà) amb la creu roja al pit (algú fins i tot amb alguna cossa semblant a una cota de malla) i carregat el Sant Calze. Així no seria d’estranyar que en 300, 500 o 1000 anys els musulmans creuaren els carrers en silenci, amb una els caps tapats i una mena de petards rodejant-los el pit “disfressats” de “yihadistes” i carregant amb una gran figura de Bin Landen.