Setmana Santa
Diumenge, 23 Març 2008
La Setmana Santa és una festa curiosa, on la gent canvia el soroll, la música, l’alcohol, les llum i el foc de falles o altres festes per la foscor, el silenci o el só tètric del tambors, els caps tapats i els “cristos” que omplin els carrers. L’ambient que es respira fa que molta gent que en tot l’any “passa” de la religió, es torne sobtadament religiós i observe en silenci les processons, creient realment que existeix “alguna cosa més”.
Personalment veig la Setmana Santa, a mig camí entre el gust per l’estètica tan cuidada de algunes processons i al mateix temps al·lucinant, quant mentre espere que en facen el kebab que acabe de demanar veig passar un grup de creuats (cruzados en castellà) amb la creu roja al pit (algú fins i tot amb alguna cossa semblant a una cota de malla) i carregat el Sant Calze. Així no seria d’estranyar que en 300, 500 o 1000 anys els musulmans creuaren els carrers en silenci, amb una els caps tapats i una mena de petards rodejant-los el pit “disfressats” de “yihadistes” i carregant amb una gran figura de Bin Landen.
La Setmana Santa és interessant des d’un punt de vista artístic (art barroc al·lucinant), antropológic (un ritual extranyissim i fo´ça curiós) i històric (es com tornar a viure al s.XVI). Però es una vergonya els fanatismes absurds en aquestes alçades o les penitencies etc…
La Setmana Santa és com diu tu art, però sens dubtes com en molts altres camps, algú deuria plantejar-se canvis per eliminar els fanatismes i per evitar rendir homenatge a qui tal vegada no el meresca, però ja es sap que l’església es poc donada a reconèixer els errors passats (en tindrien massa per poder continuar mirar al front sense vergonya), una pena.
Per cert, gràcies pel comentari i un salut.
A mi les festes religioses, digueu-me intolerant, cada vegada m’agraden menys… ¬¬ L’únic per al que serveix la religió és per aborregar a la gent i aprofitar-se d’ella. No em dieu que “hi ha gent que la fe l’ajuda a viure”. Això no és cap argumentació, és que sense fe es penjaria o què?
Ho sent, però cada dia, quan veig aquestes festes, més que tradicions veig, com tu dius, fanatisme i com jo preferisc, borreguisme…