Cuando fuimos los mejores
Diumenge, 27 Abril 2008
Anit vaig estar al concert Loquillo (a seques) tot i que el lloc (el Gran Teatre d’Alzira) no acompanyara massa el concert em va agradar molt. Quasi dues hores i mitja de les millors cançons de qui porta tota una vida dalt dels escenaris mantenint-se ferm a la seva forma de fer.
Us deixe una de les lletres de Loquillo que més m’agrada, en ella escolte a algú que enyora altre moment ha estat en la cresta de la ona, que ha sigut el cantant de moda i com a tal ha estat seguit e idolatrat per multituds, però que arribat el moment ha baixat de la ona, les multituds han passat a idolatrar a altres. Però ell es manté es manté ferm i continuar sent ell mateixa amb aquells a qui realment agrada per el que fa i no porque està de moda. Porte algun temps pengat-li voltes a aquestes coses de fer el que t’agrada o el que t’interessa i pensant que vull fer al meu futur.
Per cert, baix de tot teniu una galeria de fotos del concert.
Cuando fuimos los mejores, Loquillo y Trogloditas (click per escoltar-la)
Cuando fuimos los mejores
Los bares no se cerraban
Cada noche en firme
A la hora señaladaCuando fuimos los mejores
Las camareras nos mostraban
La mejor de sus sonrisas
En copas llenas de arroganciaCuando fuimos los mejores
Cuando fuimos los mejores
Nuestro otro yo nos acechaba
Mercaderes de deseos
Habitantes de la nadaCuando fuimos los mejores
Dejamos de ser nosotros
Lo peor que llevas dentro
Se refugia en tu miradaCuando fuimos los mejores
Cuando fuimos los mejores
El dinero se gastaba
Se podía comprar todo
Incluso vuestras almasCuando fuimos los mejores
Y la vida no se pagaba
En todas las esquinas
Mi juventud se suicidabaCuando fuimos los mejores…
Click en la foto per accedir a la galeria de fotos del concert.
NOTA: Deixe pendent un post sobre la setmana que he passat fent fotos al seminari de CERAI on ho he passat molt molt bé.











anà molta gent?
Lo de la gent fou una cosa molt forta, les entrades (eren gratuïtes sols calia anar a per elles) van volar en la primera hora (jo les vaig aconseguir de sort) però després el teatre no estava ple, cosa de polítics…