rsa

Enguany la trobada Com Sona l’ESO s’ha celebrat a Carcaixent i entre altres activitats la nit del dijous es feren uns concerts al poliesportiu on van tocar La Gosa Sorda i alguns grups amb components dels instituts que participaven a la trobada, entre ells va tocar i com no, va triomfar Asincopats.

Asincopats és un grup de “blues-swing-eletrònica” segons els presenten a la web del Com Sona l’ESO, on porta el cotarro i toca el saxo Carles, un molt bon amic que ja al primer concert (fa ja una bona temporada) em convidà a fer-los algunes fotos. Aquesta és la quarta vegada que els fotografie a un concert (la primera que ho faig amb una il·luminació decent xD) i si no m’enganye no han fet molts més concerts xD.

D’aquest concert on la il·luminació m’ha permès fer algunes fotos mig-decents, m’anime a penjar-vos-en algunes. Les meues preferides, la primera i la última (aquesta que teniu ací).

Clickeu la foto per accedir a la galería de fotos

Per cert, un dels mestres que hi havia per allí els proposà un concert a Tarragona (a despeses pagades supose) espere que em criden també per a fer-los fotos ara que arriben els triomfs i les gires (i que les meves despeses vagen també pagades xD).

Avui he publicat a la web de Imagen en Acción (http://imagenenaccion.org/) el reportatge del seminari del material sensible “Haciendo latir la tierra” del que ja vaig parlar (http://rsanchis.wordpress.com/2008/04/30/setmana-entre-creadors/) fa alguns dies i que estiguérem cobrint durant una setmana cinc fotògrafs de IeA.

Podeu veure el reportatge ací: http://imagenenaccion.org/seminario-del-material-sensible-haciendo-latir-la-tierra-organizado-por-cerai/

Ha estat el primer reportatge seriós i ben organitzat que hem fet a València, cinc dies de tallers, taules redones, projeccions, dinars, sopars… Personalment crec que hi ha fotos que son molt bones, més encara considerant que moltes vegades la llum no jugava al nostre favor (sales molts fosques) i que moltes de les activitat no eren massa fotogèniques.

Com a curiositat comentar que la foto amb que obria l’altre post ací ha estat sel·leccionada per formar part del reportatge final :D.

“Despedida de emigrantes” (La Coruña, 1956). Manuel Ferrol

En aquesta foto de Manuel Ferrol es veu a un home (Manuel Ángel Calo Marcote) i al seu fill al port de A Coruña despedint als seu pares, a una germana i a alguns cosins que partien cap a Buenos Aires, probablement cercant alguna forma de guanyar-se la vida.

Si després de veure açò algú continua pensant que els immigrants venen perquè estan avorrits, perquè volen islamitzar Al-Andalus, perquè son la “quinta columna” o alguna de les gilipollades que vinc escoltant últimament sens dubte eixa persona no te cor.

Vaig passar el pont al Viñarock que presumeix de ser el major festival que te lloc a Espanya i la veritat és que estic d’acord amb ells, tant, que si em preguntareu pel que menys m’ha agradat us diria sense dubte que el excés de gent.

El segon que diria seria el estat dels baters (unes horribles cabines on els excrements et parlaven de vostè), en aquesta llista faltarien les dutxes però no vaig tenir la sort de trobar-les i vaig acabar intentant fer alguna cosa per mantenir una higiene mínima en una pista d’atletisme en una petita font mentre els Villarobledenses entrenaven a futbol.

Rosendo al ViñaRock 2008

D’altra banda, dels concerts (el més important) res mal a dir, tenia ganes de veure a Rosendo i a Barricada especialment i els vaig veure prou prop del escenari i sense massa problemes. Es feren curts (poc més d’un hora cada concert) però el Viña és un festival i els concerts no poden durar 3 hores. A més vaig poder fer fotos (després d’entrar la càmera i l’objectiu d’amagades) amb l’inconvenient que a algú se li ocorregué estar durant TOT el concert tirant fum (es veu que havien d’amortitzar la màquina) així que havia d’esperar a que s’il·luminara els músics de de davant per dissimular el fum cosa que al concert de Rosendo es feu poques vegades (veritables amants dels contrallums els tècnics).

El drogas, veu de Barricada al ViñaRock 2008

Queda pendent aconseguir per a l’any pròxim passes de premsa per poder fer fotos des del escenari i el fossat (no serà fàcil però s’intentarà).