Analògic o digital, digital o analògic
Dijous, 25 Setembre 2008
El passat cap de setmana vaig anar a veure “Vicky Cristina Barcelona”, que per cert us recomane i en la pel·lícula hi ha un moment en que Maria Elena (Penelope Cruz) li diu a Cristina (Scarlet Johanson), que és aficionada a la fotografia, que per aconseguir millors resultats, deuria deixar la seva càmera digital i usar una analògica amb controls manuals, a més de revelar les seves fotos al quarto fosc que tenen hi ha a la casa.
Deixant de banda que la càmera que Maria Elena presta a Cristina és una Leica M6 (amb això entre les mans jo tampoc dubtaria xD), l’analògic té una atracció, les càmeres fins el laboratori, el carret, els químics, els olors, el llum roig, la foscor… a més veure sortir les fotos del paper blanc té una mica de màgica i una mica de ciència ¿que més es pot demanar?
Jo soc un novel del analògic mentre que al digital, amb millors o pitjors resultats, però em trobe com a casa, aconseguisc en paper el que veig en prendre la foto, cosa que no he aconseguit encara en analògic. El digital és còmode, barat, permet veure la foto i afinar en el moment, a més tinc un equip que em sembla quasi perfecte per si fos poc l’analògic és car, molt car, carrets, químics, paper… i requereix molt de temps, revelar, positivar cada foto…
Però veig les fotos que positivava ahir, ara ja seques (encara que han quedat de pena, sembla que el paper s’ha vetlat pel temps) i entenc a aquells que diuen que lo digital no és fotografia (opinió que no compartisc).Em dona la impressió que mentre en digital reflexa la realitat, l’analògic la interpreta, és com escoltar un CD o anar a un directe, el gra, les textures… fins i tot els cremats del analògic no tenen res a veure amb eixes lletges taques blanques del digital.
Em sembla que més prompte que tard eixa Vöigtlander telemètrica de carret acabarà caient i qui sap si algun dia una M6 
Les fotos positivades i secant-se
Justament arribe ara del cine de veure la pel·lícula: Genial!
Pel que fa a la gran disputa entre digital contra analògica… Em recorda un poc una disputa que vaig tenir amb el meu oncle, tot un entès en discos, sobre els discs de vinil contra els CD. Ell deia, més o menys, el mateix que tu. Que amb el vinil s’apreciava millor la música, eixos lleugers ruidets al passar l’agulla sobre la pols del disc, etc. On vas a comparar això amb un MP3 a 128kbps en un MP3?
Però el que el meu oncle no veia és que tenia un tocadiscs de puta mare i un amplificador millor encara i per escoltar l’MP3 xinès de 30 euros utilitzava uns auriculars que li havien donat en un viatge en avió. I que el MP3 estava comprimit a una qualitat de pena.
La tecnologia aporta una millor qualitat sense cap dubte, i crec que en això estarem d’acord. Les càmeres digitals poden oferir tot el que oferien totes les analògiques i molt més (i si no, temps al temps). El que no podrà fer mai la tecnologia és substituir el sentiment humà. Una càmera analògica no interpreta res, l’únic que interpreta alguna cosa (si és que ho fa) és el fotògraf. I un bon fotògraf ho és igualment amb una càmera digital com amb una analògica (evidentment, si sap utilitzar de la mateixa manera totes dues). Perquè no és la càmera la que reflexa o interpreta la realitat és el fotògraf.
Per què tenen eixe “misticisme” la fotografia analògica o els discs de vinil? Perquè aporten bons sentiments o records a aquells que els fan usar. Segurament al meu oncle els discs li recordaran els seus temps de la joventut (per això és que els vells sempre diuen que tot el que hi havia abans era millor, portem tota la vida escoltant-ho i ells ja ho escoltaven) i tu t’has enamorat de la fotografia analògica degut al treball que has de realitzar per fer una única foto.
Repetisc, la màgia (que comentaves tu abans) no està ni en la fotografia digital, ni en l’analògica, ni en res. La màgia la poses tu.
PD: Creus que tenint en compte l’estabilitat emocional de la Penélope a la pel·lícula és una opinió a tenir en compte? xD
PD2: Em recorda també aquesta disputa a allò de que “ja no es fan bones pel·lícules!”, de que la música ja no és el que era, etc, etc.
Salut!
PD3: El meu comentari és més llarg que el post… LoL!
(Disculpa’m si m’expresse en castellà. Tot i que entenc el valencià, no tinc prou seguretat com per escriure’l acceptablement)
Quizás por mi edad – ya no cumplo los 40 – mi evolución como fotógrafo bastante más que aficionado ha sido justo la inversa: empecé a fotografiar el día que mi padre me puso en las manos su venerable Vöigtlander y me dijo dónde estaba el disparador – contaba yo a la sazón cinco o seis años…
He estado disparando en analógico hasta hace como quien dice cuatro días. Sin embargo he tenido que dejarlo arrollado por los tiempos: con el boom del digital han desaparecido, por lo menos en mi barrio, todos aquellos laboratorios fotográficos donde apasionados de la fotografía revelaban o enviaban a revelar al laboratorio los carretes con un mínimo de conocimiento de causa y con los que se podía discutir desde el proceso de revelado hasta cómo habían quedado las fotos o no se cortaban en decirte que volvieras mañana porque habían devuelto el carrete al laboratorio ya que consideraban que el trabajo que habían hecho era una chapuza.
Todos ellos fueron reemplazados por las maquinitas de revelado-en-una-hora-mientras-se-toma-uno-el-café, muchas veces manejadas por un personal cuya mayor cualificación era la capacidad de darle al botón y con el que, incluso, a veces ni siquiera podía conversar por mor de las barreras idiomáticas.
Mi (amarga) conclusión: si no puedes revelartelo en casa – o sea, olvídate del color – lo del analógico está cada vez más complicado
Un saludo
No hi ha perque renunciar una cosa per l’altra, sembla evident que l’analògic té eixa part mística (tant en les càmeres com en els vinils), i la digital és més barata i no demana tant de temps per a dominar la tècnica… Jo sens dubte em quede en les dos…
Joan, no és sols misticisme al cap i a la fi la diferència es que es tracta de distinta forma la llum i s’aconsegueixen resultats distints, espere que en el futur la discussió sigui com la que pot haver entre tocar una guitarra elèctrica o una espanyola o una acústica o entre pintar amb llapis o amb oli. La pel·licula té un funcionament diferent i el grans de plata que es distribueixen de forma completament aleatòria reaccionen donant fotos que sempre con diferents i que ofereixen un gra que el digital es incapaç de oferir perquè mai pot ser aleatori (el gran mal de la computació xD).
No obstant hi ha coses que funcionen millor amb digital (té més nitidesa, menys gra/soroll…) però d’altres al meu parer s’acoblen millor a l’analògic, principalment si parlem de blanc i negre (a veure qui s’anima a treure un sense especific i únicament per a blanc i negre), con diu Agustí cal quedar-se amb les dues no obstant la meva problemàtica és un tant filosòfic, saber que és allò que preferisc, quin és el meu fetitxe, a més la fotografia és cara i un té pocs diners a invertir, cal triar molt bé on dedicar-los per no errar.
Jose, no te sepa mal hablar en castellano, que nos entendemos todos
, sin duda usar el analógico como sistema normal, para fotos de familia, amigos… es ruinoso, por precios y por los resultados que ofrecen los laboratorios ¿profesionales? Mi planteamiento es siempre para temas más personales, reportajes concretos y para procesar yo siempre todo, la foto el revelado y el positivado, si no fuese porque dispongo del laboratorio y puedo dominar todo el proceso ni me plantearía meterme más en serio con el analógico, no obstante como comento por arriba tengo la confianza de que cuando el boom digital empiece a relajar y se normalice todo un poco el analógico resurja aunque sea solo en los círculos mas profesionales, pero ofreciendo la posibilidad de disponer de laboratorios competentes.
PD: Moltes gràcies a tots per animar açò xD, és una alegria veure tots els vostres comentaris. / Muchas gracias a todos por anima esto xD, es una alegria ver todos vuestros comentarios.
Salut!
Analogic, Digital. Que més dona, no es la tecnica la que fa la foto, sino com algú a dit, es el fotografo; i jo afegeix que sigui el que sigui, l´important es el domini de la tecnica posada al servei del sentiment per fer qu´arribe a transmetre alguna emoçiò. i prou