Coses que em fan un poc més feliç

Joan en passà el meu primer mem (meme en castellà) fa ja alguns dies i jo he estat pensant quines poden ser eixes sis coses que em fan un poc més feliç, n’he pensat moltes, eixir a fer fotos, una bona cançó o un bon llibre, una bona estona amb el meu germà…

No obstant ahir pensava a la dutxa (és el meu lloc per pensar) sobre allò del Carpe Diem, vaig començar pensant sobre com per un temps (sembla que ja està en capa caiguda) fou la frase de moda, per camisetes, pegatines, chapes… i jo que soc tendisc a evitar modes (altra forma de estar a la moda) li vaig agafar un poc de mania.

Ara reflexionava sobre que el Carpe Diem no és tant el fer en cada moment el que t’abelleix que em sembla que és el que molta gent entén (o vol entendre, resulta molt còmoda aquesta filosofia que justifica fer el que et dona la gana a cada moment) sinó com indica és gaudir del moment, gaudir d’allò que estás fent, no fer alguna cosa específica per gaudir-la en eixe moment.

Immediatament vaig relacionar açò amb allò que ens indicaren al seminari de “Desarrolla tu potencial” fa ja un parell de caps de setmana per controlar l’estat emocional, amb intenció de mantenir-se emocionalment bé (en resum, content, alegre, positiu, optimista…). Els punt venien a ser mantenir pensaments positius i evitar els negatius, actuar [físicament] de forma positiva (dominar el cos per dominar la ment) mirar amunt, caminar amb decisió, moure’s… Evitar que ens afecten les coses que no podem controlar i centra-nos en allò que depèn de nosaltres, utilitzar un vocabulari positiu i usar una mena d’ancoratge emocionals que encara no he entès massa bé i no us puc explicar .

En fi, la meva resposta al mem és que em fa feliç no una dues o sis coses concretes sinó el fet de gaudir d’allò que estic fent, ja sigui estudiar, fer fotos o baixar a tirar la basura.

Com que no he seguit estrictament el mem em sap mal passar-lo a algú però tots els que teniu blog esteu convidats a continuar-lo de la meva part, l’original de Joan que segur serà millor exemple que aquest ací: http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/archives/288

Els xiquets sembla que són els més capaços de mantenir-se sempre contents i il·lusionats amb la més petita de les coses. (Em bé al cap El Principito).

Rajoles, sol i platja ¿fi d’un regnat? [esbós]

Vull fer fotos d’altra forma, fer reportatges més o menys complets i coherents, així que vaig cercant temes, idees… i mentre espere que Alberto em comente que és això que deia als comentaris del post d’ací baix (em tens en suspens xD) he anat pensant un parell de temes i volia deixar-vos un petit esbós de la primera de les idees.

Al anys seixanta amb la fi de la autarquia i la relativa obertura de Espanya al exterior augmentà el nombre de turistes que venien a les platges a gaudir del sol i dels preus baixos pel poc valor de la pesseta. Amb açò moltes ciutats costeres que fins aleshores havien estat poc més que pobles de pescadors començaren a construir apartaments i hotels on els estrangers i també el Espanyols (aprofitat la bonança econòmica) compraven l’apartament per passar l’estiu.

Durant més de 40 anys s’han fet aberracions increïbles, s’han destruït paratges únics, s’han substituït dunes per passejos marítims i s’ha ocultat la mar darrere de grans edificis. Ara amb la crisi sembla que tot açò queda al menys en pausa. Sembla un bon moment per fer una mirada i comprovar que ha passat. La meva idea consisteix a triar 3 o 4 ciutats properes que siguen representatives i mostrar-les.

Click a les fotos per veure-les en gran.

Aquestes quatre fotos estan fetes Cullera i són una idea d’una possible estètica per al projecte, estan preses amb valor de ISO alt i processades de forma prou “violenta” per aconseguir imatges “dures” i amb molt de gra (soroll que diuen alguns xD). ¿Que us sembla la idea? ¿I les fotos? ¿Com ho faríeu vosaltres?

Ampliant horitzons

Una de les raons que em va portar a matricular-me al curs de fotografia fou aprendre a fer altre tipus de fotografia fora del que faig més a sovint, aprendre a controlar focus, flashos, reflectors… i principalment aprendre a controlar gent (ací encara no he arribat però doneu-me una mica de temps ).

I abans d’aprendre a controlar focus, flashos i tota la pesca ja he tingut la primera oportunitat de posar-me al tema i com que sóc una mica temerari i com que les fotos eren per debaño que és on treballa mon pare i com que no exigien massa (tampoc paguen massa ) m’he animat a arriscar-me.

La cosa consistia a fotografiar un parell de mobles amb els seus espill armaris… i fer alguns detalls. Allà vaig jo amb la càmera els objectius (Zuiko 14-54mm i Sigma 30mm), el flash (Metz AF44-O), el cable per separar-lo de la càmera (cal veure el joc que dona) i el focus que vaig fer fa un parell d’anys per a probes això si amb un filtre (tapa translúcida de carpeta) blau per igualar a la llum de flash.

Vam estar tota una vesprada tres persones (calia aguantar flash, reflectors (suro blanc i làmines de fusta), muntar, desmuntar…) i al final han eixit 12 fotos vàlides que demà acabaré de retocar, de moment amb les que tinc acabades he fet un petit muntatge per que veieu el resultat i em doneu la vostra opinió.

Click per veure en gran

Per cert si algú necessita fotos d’aquest estil ací un s’ofereix per al que faça falta amb els mitjans disponibles i a preus d’estudiant en pràctiques.