Coses que em fan un poc més feliç

Joan en passà el meu primer mem (meme en castellà) fa ja alguns dies i jo he estat pensant quines poden ser eixes sis coses que em fan un poc més feliç, n’he pensat moltes, eixir a fer fotos, una bona cançó o un bon llibre, una bona estona amb el meu germà…

No obstant ahir pensava a la dutxa (és el meu lloc per pensar) sobre allò del Carpe Diem, vaig començar pensant sobre com per un temps (sembla que ja està en capa caiguda) fou la frase de moda, per camisetes, pegatines, chapes… i jo que soc tendisc a evitar modes (altra forma de estar a la moda) li vaig agafar un poc de mania.

Ara reflexionava sobre que el Carpe Diem no és tant el fer en cada moment el que t’abelleix que em sembla que és el que molta gent entén (o vol entendre, resulta molt còmoda aquesta filosofia que justifica fer el que et dona la gana a cada moment) sinó com indica és gaudir del moment, gaudir d’allò que estás fent, no fer alguna cosa específica per gaudir-la en eixe moment.

Immediatament vaig relacionar açò amb allò que ens indicaren al seminari de “Desarrolla tu potencial” fa ja un parell de caps de setmana per controlar l’estat emocional, amb intenció de mantenir-se emocionalment bé (en resum, content, alegre, positiu, optimista…). Els punt venien a ser mantenir pensaments positius i evitar els negatius, actuar [físicament] de forma positiva (dominar el cos per dominar la ment) mirar amunt, caminar amb decisió, moure’s… Evitar que ens afecten les coses que no podem controlar i centra-nos en allò que depèn de nosaltres, utilitzar un vocabulari positiu i usar una mena d’ancoratge emocionals que encara no he entès massa bé i no us puc explicar .

En fi, la meva resposta al mem és que em fa feliç no una dues o sis coses concretes sinó el fet de gaudir d’allò que estic fent, ja sigui estudiar, fer fotos o baixar a tirar la basura.

Com que no he seguit estrictament el mem em sap mal passar-lo a algú però tots els que teniu blog esteu convidats a continuar-lo de la meva part, l’original de Joan que segur serà millor exemple que aquest ací: http://www.elvoldelhomeocell.net/blog/archives/288

Els xiquets sembla que són els més capaços de mantenir-se sempre contents i il·lusionats amb la més petita de les coses. (Em bé al cap El Principito).