rsa

Tinc açò un poc deixat i ara ja no em queden excuses d’exàmens ni res semblant. Ha arribat l’estiu i a dir veritat no és tan tranquil com jo esperava.Així i tot encara tinc temps per eixir a fer fotos i començar a conèixer el nou objectiu, el 30mm (que em dona per ara una cal i altra d’arena), però em trobe poc inspirat. Volia a més cercar un tema, un lloc, una història… sobre la que intentar fer un reportatges més o menys complet a plaç més llarg (mesos) i continue sense bones idees.

No obstant tinc ara mateixa prou feina d’una banda estic junt amb Tavo fent una pàgina web per a l’institut de Carcaixent que m’ocupa la majoria dels matins de dilluns a divendres i a més tinc una història pel mig que espere completar prompte i que segur que dona per a un bon post. Per si falta alguna cosa estic la xalet amb mitja família això resta tranquil·litat però em dona l’oportunitat de prendre imatges com la de baix.

Esmorzars en cadena

Per a alguns ja ha arribat l’estiu, han acabat els col·legi i ara ja no tenen més que pensar a que jugar o preguntar quan de temps falta per que acaben de fer la digestió i pugen tornar a nadar. Jo per la meva part continue encara d’exàmens, passant calor i estudiant, estudiant i passant calor i em queda encara un setmaneta llarga (acabe el dia 8 ) a més quan acabe no podré entretindrem massa que el 16 de Setembre tinc examen de TAL (Teoria d’Autòmats i Llenguatges formals, sols amb el nom podeu fer-vos una idea de los apetitosa que es l’assignatura).

Tot i que d’exàmens, aquest cap de setmana m’he relaxat una mica i he intentat desconnectar. Avui, he anat a dinar amb els meus pares i el amics i després de dinar el meu germà amb la resta de “nanos” s’han dedicat a enfangar-se fins les celles per després tirar-se a la bassa al temps que jo me’n venia a cassa a estudiar (de moment estudiar he estudiat poc però ara em pose “en serio” xD). Els he estat fent unes fotos amb el fang i han quedat prou bé, així que aprofite per pujar-ne algunes que ja fa temps que últimament he perdut el ritme.

Per cert, si podeu no us perdeu “Los Cronocrimenes” el primer llargmetratge de Nacho Vigalondo, molt molt recomanable, de los milloret que he vist des de fa molt de temps.

Bon estiu a tothom!

Aquesta és la primera foto que puge fet amb el objectiu Sigma 30mm f/1,4 que tinc des de fa, just hui, una setmana.

Des que començara a fer algunes fotos amb la càmera analògica i el seu corresponent 50mm (f/1,7) em vaig adonar de les limitacions que tenia amb el zoom a la digital.

D’una banda, el tamany, si alguna cosa caracteritza la majoria de zooms és que no són massa compactes. D’altra la obertura (i això que el meu Zuiko (14-54mm) és f/2,8-3,5, prou lluminós), açò té dos inconvenients, primer el problema per fer fotos en situacions de llum molt escassa (que a mi m’agraden especialment) i també la dificultat per aconseguir imatges amb poca profunditat de camp.

Com veieu a la foto que obri el post, el Sigma m’ha permès resoldre prou bé aquestos dos inconvenients, la foto està feta amb ISO400 (a f/1,4) i la llum era la de les faroles (no molt abundant).Amb el f/1,4 s’aconsegueix que sols la bici (i no tota) estiga enfocada quedant el fons desenfocat i “obligant” la vista a anar a la bicicleta. Pel que fa la tamany, és mes petit que el Zuiko 14-54 però tampoc es extremadament petit (no es pot tenir tot :D).

En fi, estic molt content de la compra i recomane l’objectiu a qualsevol (està per pràcticament totes les montures) que estiga pensant es una òptica fixa més o menys estàndard (propera als 50mm, depèn de factors de retall). A f/1,4 es més fluix que altres alternatives més cares (en Olympus el Leica 25mm f/1,4 que el triplica en preu) tot i així jo el veig usable, a f/2 es defensa prou bé i a f/2,8 jo el veig molt bé.

Enguany la trobada Com Sona l’ESO s’ha celebrat a Carcaixent i entre altres activitats la nit del dijous es feren uns concerts al poliesportiu on van tocar La Gosa Sorda i alguns grups amb components dels instituts que participaven a la trobada, entre ells va tocar i com no, va triomfar Asincopats.

Asincopats és un grup de “blues-swing-eletrònica” segons els presenten a la web del Com Sona l’ESO, on porta el cotarro i toca el saxo Carles, un molt bon amic que ja al primer concert (fa ja una bona temporada) em convidà a fer-los algunes fotos. Aquesta és la quarta vegada que els fotografie a un concert (la primera que ho faig amb una il·luminació decent xD) i si no m’enganye no han fet molts més concerts xD.

D’aquest concert on la il·luminació m’ha permès fer algunes fotos mig-decents, m’anime a penjar-vos-en algunes. Les meues preferides, la primera i la última (aquesta que teniu ací).

Clickeu la foto per accedir a la galería de fotos

Per cert, un dels mestres que hi havia per allí els proposà un concert a Tarragona (a despeses pagades supose) espere que em criden també per a fer-los fotos ara que arriben els triomfs i les gires (i que les meves despeses vagen també pagades xD).

… A la guitarra

Us penge aquesta foto perquè per a mi, és una foto especial i com que aquest és el meu blog, ai va. La foto, especial perquè he vist eixes mans a muntons de guitarres durant els 21 anys que vaig pel mon en concerts, en classes particulars (en la meva joventut tocava la guitarra tot i que poc m’ha quedat), a la meva comunió, a sopars, festes…

Nèmesi, tant entre nosaltres com en qualsevol altre lloc, no fereix el més culpable, ni tan sols el més perillós, sinó el més feble.

Atribuit a Rosa Luxemburg al llibre “L’home sol” de Bernardo Atxaga

Como un gato callejero que siempre duerme o come en el mismo sitio, he visto a esta bicicleta un par de veces, en la misma calle, más arriba o más abajo, sin candado, sin cadenas… libre y con tan poco valor que a nadie interesa, tal para ser libre, hace falta no valer nada.

Por cierto, es la primera que subo tomada con al E-330