rsa

Enguany la trobada Com Sona l’ESO s’ha celebrat a Carcaixent i entre altres activitats la nit del dijous es feren uns concerts al poliesportiu on van tocar La Gosa Sorda i alguns grups amb components dels instituts que participaven a la trobada, entre ells va tocar i com no, va triomfar Asincopats.

Asincopats és un grup de “blues-swing-eletrònica” segons els presenten a la web del Com Sona l’ESO, on porta el cotarro i toca el saxo Carles, un molt bon amic que ja al primer concert (fa ja una bona temporada) em convidà a fer-los algunes fotos. Aquesta és la quarta vegada que els fotografie a un concert (la primera que ho faig amb una il·luminació decent xD) i si no m’enganye no han fet molts més concerts xD.

D’aquest concert on la il·luminació m’ha permès fer algunes fotos mig-decents, m’anime a penjar-vos-en algunes. Les meues preferides, la primera i la última (aquesta que teniu ací).

Clickeu la foto per accedir a la galería de fotos

Per cert, un dels mestres que hi havia per allí els proposà un concert a Tarragona (a despeses pagades supose) espere que em criden també per a fer-los fotos ara que arriben els triomfs i les gires (i que les meves despeses vagen també pagades xD).

Vaig passar el pont al Viñarock que presumeix de ser el major festival que te lloc a Espanya i la veritat és que estic d’acord amb ells, tant, que si em preguntareu pel que menys m’ha agradat us diria sense dubte que el excés de gent.

El segon que diria seria el estat dels baters (unes horribles cabines on els excrements et parlaven de vostè), en aquesta llista faltarien les dutxes però no vaig tenir la sort de trobar-les i vaig acabar intentant fer alguna cosa per mantenir una higiene mínima en una pista d’atletisme en una petita font mentre els Villarobledenses entrenaven a futbol.

Rosendo al ViñaRock 2008

D’altra banda, dels concerts (el més important) res mal a dir, tenia ganes de veure a Rosendo i a Barricada especialment i els vaig veure prou prop del escenari i sense massa problemes. Es feren curts (poc més d’un hora cada concert) però el Viña és un festival i els concerts no poden durar 3 hores. A més vaig poder fer fotos (després d’entrar la càmera i l’objectiu d’amagades) amb l’inconvenient que a algú se li ocorregué estar durant TOT el concert tirant fum (es veu que havien d’amortitzar la màquina) així que havia d’esperar a que s’il·luminara els músics de de davant per dissimular el fum cosa que al concert de Rosendo es feu poques vegades (veritables amants dels contrallums els tècnics).

El drogas, veu de Barricada al ViñaRock 2008

Queda pendent aconseguir per a l’any pròxim passes de premsa per poder fer fotos des del escenari i el fossat (no serà fàcil però s’intentarà).

Anit vaig estar al concert Loquillo (a seques) tot i que el lloc (el Gran Teatre d’Alzira) no acompanyara massa el concert em va agradar molt. Quasi dues hores i mitja de les millors cançons de qui porta tota una vida dalt dels escenaris mantenint-se ferm a la seva forma de fer.

Us deixe una de les lletres de Loquillo que més m’agrada, en ella escolte a algú que enyora altre moment ha estat en la cresta de la ona, que ha sigut el cantant de moda i com a tal ha estat seguit e idolatrat per multituds, però que arribat el moment ha baixat de la ona, les multituds han passat a idolatrar a altres. Però ell es manté es manté ferm i continuar sent ell mateixa amb aquells a qui realment agrada per el que fa i no porque està de moda. Porte algun temps pengat-li voltes a aquestes coses de fer el que t’agrada o el que t’interessa i pensant que vull fer al meu futur.

Per cert, baix de tot teniu una galeria de fotos del concert.

Cuando fuimos los mejores, Loquillo y Trogloditas (click per escoltar-la)

Cuando fuimos los mejores
Los bares no se cerraban
Cada noche en firme
A la hora señalada

Cuando fuimos los mejores
Las camareras nos mostraban
La mejor de sus sonrisas
En copas llenas de arrogancia

Cuando fuimos los mejores

Cuando fuimos los mejores
Nuestro otro yo nos acechaba
Mercaderes de deseos
Habitantes de la nada

Cuando fuimos los mejores
Dejamos de ser nosotros
Lo peor que llevas dentro
Se refugia en tu mirada

Cuando fuimos los mejores

Cuando fuimos los mejores
El dinero se gastaba
Se podía comprar todo
Incluso vuestras almas

Cuando fuimos los mejores
Y la vida no se pagaba
En todas las esquinas
Mi juventud se suicidaba

Cuando fuimos los mejores…

Click en la foto per accedir a la galeria de fotos del concert.

NOTA: Deixe pendent un post sobre la setmana que he passat fent fotos al seminari de CERAI on ho he passat molt molt bé.

… A la guitarra

Us penge aquesta foto perquè per a mi, és una foto especial i com que aquest és el meu blog, ai va. La foto, especial perquè he vist eixes mans a muntons de guitarres durant els 21 anys que vaig pel mon en concerts, en classes particulars (en la meva joventut tocava la guitarra tot i que poc m’ha quedat), a la meva comunió, a sopars, festes…

Ayer estuvimos en Sedaví, en la sala Pa’berse Matao en el concierto de Pan de Higo, gracias a Nacho de Focal Rock que nos consiguió los pases de prensa para poder hacer un reportaje para la web después de tener algunos pequeños problemas para encontrar la Sala (Google maps sacaba otra calle Castelló :S) llegamos sanos y salvos y todavía tuvimos que esperar 10 minutos a que abriesen las puertas. Mientras probaba objetivos, daba un vistazo a la escasas luces y configuraba la cámara empezó a llegar la gente, hacia las 11:30 con medio local llego empezó el concierto de Sodio (Na) que actuaron como teloneros.

Un poco antes de la 1 empezó el concierto de Pan de Higo, empezaron fuertes y no dejaron el ritmo en prácticamente todo el concierto con la excepción de algunas canciones más acústicas que tocaron hacia la mitad. Yo estuve todo el concierto dando por ahí a la gente para hacer fotos por encima, por el lado y casi hasta por debajo (perdón la chaval al que le pegue 2 o 3 veces con el objetivo para sacar la foto de la cámara de fotos xD), debido a la escasez de la luz tuve que usar el flash en algunas fotos (eso si rebotado para evitar sombras y molestias al grupo).

La E-330 respondió bastante bien, me todo tirar todo el concierto a ISO1600 y la respuesta no ha sido mala, aunque algunas fotos las he tenido que pasar por el Neat Image para quitar el ruido (grano), personalmente el resultado me gusta bastante teniendo en cuenta las limitaciones que imponía la escasez de luz. Fotos oscuras (como el rock xD) con contrastes duros, encuadres cerrados…

[Click en la foto para acceder a la galería]

Si veis alguna forma de mejorarlas, o tenéis algún consejo o comentario os invito a ponerlo en la parte de comentarios o enviármelo por correo electrónico (poketmonster /en/ gmail /punto/ com).