rsa

Estic en plena època d’exàmens (tinc el pròxim el dimarts) i fins el 8 de juliol que acabe continuaré sense actualitzar massa, però aprofite que he acabat de estudiar fins demà per fer-vos un parell de recomanacions.

Primer la revista, és complicat trobar una revista de fotografia que sigui interessant i no tinga un preu desorbitat, una de les revistes que acompleix aquestes condicions és Film und Foto (3€) que vaig conèixer per una ressenya de Valentín Sama de DSLR magazine (web molt recomanable) i que m’ha sorprès molt gratament i que podeu comprar-la en València a la Llibreria Railowsky (C/ Grabador Esteve 34) i en la web de Mácula de Plata, los editores (http://www.maculadeplata.com)

Sobre la revista, d’una banda es tota en blanc i negre (açò per a mi aporta molt de valor, supose que per a altres el restarà) i al menys el número que he trobat (n.3 de 2007) té continguts interessants i de molta qualitat. Inclou articles sobre un parell de fotògrafs Shomei Tomatsu i Carlos Perez Siquier a més de algunes fotos de Marcus Schiwier, un anàlisi d’un objectiu Canon, interessant fins i tot per un usuari de Olympus com jo, altre sobre la pel·lícula Rollei ATP-V1 (també molt instructiu i amb moltes referències històriques) que ens fa veure les limitacions que encara tenen els sensor digitals i per últim un article interessantíssim sobre les càmeres Leica amb montura de rosca.

També vull destacar l’exposició de fotografia de carrer amb fotos de Nova York, Berlin, Amsterdam Paris i Roma de Oscar Garrido que vaig visitar ahir a Xàtiva a la Casa de la Cultura (C/ Montcada 7), les fotografies estan fetes amb pel·lícula i una càmera XPan i fan un ús excel·lent del blanc i negre i dels desenfocaments, no dubteu d’anar si teniu temps i un agrada aquest tipus de fotografía. A més podeu veure les fotos de Oscar Garrido a la seva web (http://www.garridoserra.com/) tot i que no sigui el mateix que veure-les en paper.

“Despedida de emigrantes” (La Coruña, 1956). Manuel Ferrol

En aquesta foto de Manuel Ferrol es veu a un home (Manuel Ángel Calo Marcote) i al seu fill al port de A Coruña despedint als seu pares, a una germana i a alguns cosins que partien cap a Buenos Aires, probablement cercant alguna forma de guanyar-se la vida.

Si després de veure açò algú continua pensant que els immigrants venen perquè estan avorrits, perquè volen islamitzar Al-Andalus, perquè son la “quinta columna” o alguna de les gilipollades que vinc escoltant últimament sens dubte eixa persona no te cor.