rsa

Tinc açò un poc deixat i ara ja no em queden excuses d’exàmens ni res semblant. Ha arribat l’estiu i a dir veritat no és tan tranquil com jo esperava.Així i tot encara tinc temps per eixir a fer fotos i començar a conèixer el nou objectiu, el 30mm (que em dona per ara una cal i altra d’arena), però em trobe poc inspirat. Volia a més cercar un tema, un lloc, una història… sobre la que intentar fer un reportatges més o menys complet a plaç més llarg (mesos) i continue sense bones idees.

No obstant tinc ara mateixa prou feina d’una banda estic junt amb Tavo fent una pàgina web per a l’institut de Carcaixent que m’ocupa la majoria dels matins de dilluns a divendres i a més tinc una història pel mig que espere completar prompte i que segur que dona per a un bon post. Per si falta alguna cosa estic la xalet amb mitja família això resta tranquil·litat però em dona l’oportunitat de prendre imatges com la de baix.

Esmorzars en cadena

Per a alguns ja ha arribat l’estiu, han acabat els col·legi i ara ja no tenen més que pensar a que jugar o preguntar quan de temps falta per que acaben de fer la digestió i pugen tornar a nadar. Jo per la meva part continue encara d’exàmens, passant calor i estudiant, estudiant i passant calor i em queda encara un setmaneta llarga (acabe el dia 8 ) a més quan acabe no podré entretindrem massa que el 16 de Setembre tinc examen de TAL (Teoria d’Autòmats i Llenguatges formals, sols amb el nom podeu fer-vos una idea de los apetitosa que es l’assignatura).

Tot i que d’exàmens, aquest cap de setmana m’he relaxat una mica i he intentat desconnectar. Avui, he anat a dinar amb els meus pares i el amics i després de dinar el meu germà amb la resta de “nanos” s’han dedicat a enfangar-se fins les celles per després tirar-se a la bassa al temps que jo me’n venia a cassa a estudiar (de moment estudiar he estudiat poc però ara em pose “en serio” xD). Els he estat fent unes fotos amb el fang i han quedat prou bé, així que aprofite per pujar-ne algunes que ja fa temps que últimament he perdut el ritme.

Per cert, si podeu no us perdeu “Los Cronocrimenes” el primer llargmetratge de Nacho Vigalondo, molt molt recomanable, de los milloret que he vist des de fa molt de temps.

Bon estiu a tothom!

“Despedida de emigrantes” (La Coruña, 1956). Manuel Ferrol

En aquesta foto de Manuel Ferrol es veu a un home (Manuel Ángel Calo Marcote) i al seu fill al port de A Coruña despedint als seu pares, a una germana i a alguns cosins que partien cap a Buenos Aires, probablement cercant alguna forma de guanyar-se la vida.

Si després de veure açò algú continua pensant que els immigrants venen perquè estan avorrits, perquè volen islamitzar Al-Andalus, perquè son la “quinta columna” o alguna de les gilipollades que vinc escoltant últimament sens dubte eixa persona no te cor.

Alicia dinant un dia del seminari                         Foto: Rafa Sanchis - imagenenaccion.org

La setmana passada vaig coordinar el reportatge fotogràfic que desde de “Imagen en Acción” férem del seminari del material sensible “Haciendo latir la tierra” organitzat per CERAI i que espere que prompte estigui acabat per poder-lo enllaçar.

El millor del seminari ha estat sens dubte la gent que he pogut conèixer, menció especial a Alicia que amb el somriure sempre a la boca (i col·locant-se als llocs amb millor llum) protagonitza la meitat de les meves fotos del divendres :D.

Acostumat a passar el dia entre “projectes d’enginyer”, algorismes, optimitzacions… obri el ulls passar una setmana entre “creadors” i m’ha fet veure que d’això també es pot viure. A més he trobat a molta gent que sense dedicar-se de forma exclusiva treballa en alguna de les coses que li agrada (a més d’altres que els ajuden a poder menjar tots els dies :D) i m’ha agradat molt aquesta idea.

I és un altra de les coses que em fa pegar-li voltes a dedicar-te a allò que t’agrada i així que vaig cercant algun curs de fotografia interessant que puga compaginar amb la universitat i que em permetera en un futur dedicar-me a la part de la fotografia que m’agrada (tot i que fos de forma esporàdica).

Per cert, si algú vol més enigmes: http://www.psicoactiva.com/enigmas.htm jejejejeje

Anit vaig estar al concert Loquillo (a seques) tot i que el lloc (el Gran Teatre d’Alzira) no acompanyara massa el concert em va agradar molt. Quasi dues hores i mitja de les millors cançons de qui porta tota una vida dalt dels escenaris mantenint-se ferm a la seva forma de fer.

Us deixe una de les lletres de Loquillo que més m’agrada, en ella escolte a algú que enyora altre moment ha estat en la cresta de la ona, que ha sigut el cantant de moda i com a tal ha estat seguit e idolatrat per multituds, però que arribat el moment ha baixat de la ona, les multituds han passat a idolatrar a altres. Però ell es manté es manté ferm i continuar sent ell mateixa amb aquells a qui realment agrada per el que fa i no porque està de moda. Porte algun temps pengat-li voltes a aquestes coses de fer el que t’agrada o el que t’interessa i pensant que vull fer al meu futur.

Per cert, baix de tot teniu una galeria de fotos del concert.

Cuando fuimos los mejores, Loquillo y Trogloditas (click per escoltar-la)

Cuando fuimos los mejores
Los bares no se cerraban
Cada noche en firme
A la hora señalada

Cuando fuimos los mejores
Las camareras nos mostraban
La mejor de sus sonrisas
En copas llenas de arrogancia

Cuando fuimos los mejores

Cuando fuimos los mejores
Nuestro otro yo nos acechaba
Mercaderes de deseos
Habitantes de la nada

Cuando fuimos los mejores
Dejamos de ser nosotros
Lo peor que llevas dentro
Se refugia en tu mirada

Cuando fuimos los mejores

Cuando fuimos los mejores
El dinero se gastaba
Se podía comprar todo
Incluso vuestras almas

Cuando fuimos los mejores
Y la vida no se pagaba
En todas las esquinas
Mi juventud se suicidaba

Cuando fuimos los mejores…

Click en la foto per accedir a la galeria de fotos del concert.

NOTA: Deixe pendent un post sobre la setmana que he passat fent fotos al seminari de CERAI on ho he passat molt molt bé.

… A la guitarra

Us penge aquesta foto perquè per a mi, és una foto especial i com que aquest és el meu blog, ai va. La foto, especial perquè he vist eixes mans a muntons de guitarres durant els 21 anys que vaig pel mon en concerts, en classes particulars (en la meva joventut tocava la guitarra tot i que poc m’ha quedat), a la meva comunió, a sopars, festes…

La porta de la catedral (de Toledo) sols s’obri per a les visites oficials (com els reis o el papa deia el guia que ens creuarem). No ho fa en canvi per aquells que més ho necessiten, per als qui dormen al ras entre cartons i abraçats a tot el que tenen, que cap a un parell de bosses.

Com podem omplir-nos la boca parlant d’estar del benestar mentre hi ha gent que no te lloc on dormir?

I com pot l’església demanar almoina (a la mateixa catedral) per després deixar veure el “tesoro” amb copes, bastons, creus de or i plata massisses plenes de pedres precioses.

Aquest matí, Agustí i jo, hem completat el formulari d’inscripció per al BugaCam 10 (http://www.lavenganzadelosmileuristas.org/) amb l’equip “Alfa Incontextual” xD. Si no ho conegueu, el BugaCam es un joc de simulació empresarial, en que cada equip, rep una empresa ja creada que opera en un mercat virtual i deu aconseguir maximitzar els beneficis (com no).

En resum, una oportunitat fantàstica per comprovar si tot allò del comercial de Carrefour que ens contava Ignacio Gil a ADO-SIG (Administración de Organizaciones - Sistemas de Información para la Gestión) es útil. Si guanyem, ens esperen 3000€ i un viatge a San Francisco amb visita guiada a Googleplex (les oficines centrals de Google, somni de qualsevol frikazo xD). Us contarem com va el camí cap a la glòria, o com ens enfonsem com a rates en el primer garbell.

PD: Per cert, el canvi (més be ampliació) de temàtica i to (damunt no hi ha foto :O), és un intent de supervivència del blog, que porta unes setmanes debatin-se entre la vida i la mort, si no mor, veure més canvis.